Ret Karibense ta trese un seri di artíkulo tokante e islanan, sinku aña despues di e renobashon estatal di 10 di òktober 2010. Riba e fecha ei a desmantelá Antia Hulandes i Sint Maarten i Kòrsou a bira pais outónomo den reino. For di e dia ei Boneiru, Sint Eustatius i Saba ta ‘munisipio ekstraordinario’ di Hulanda. Aruba tin e státùs outónomo for di 1986 i no tabata forma parti mas di Antia Hulandes.

Mike Eman na kuminsamentu di su wèlga di hamber aña pasá – potrèt Ariën Rasmijn

Mike Eman na kuminsamentu di su wèlga di hamber aña pasá – potrèt Ariën Rasmijn

ORANJESTAD – Ounke pa Aruba formalmente nada no a kambia riba 10-10-10, tabatin konsekuensha sigur pa e pais. Asina segun promé minister Eman Hulanda mésora despues di 10-10-10 a insistí ku Aruba lo mester kai bou di supervishon finansiero permanentemente.

Di otro banda tabatin mas koperashon entre Aruba i e otro islanan ku a haña un státùs nobo, por ehèmpel den área di Hustisia. Koperashon ku Aruba tambe a sa di probechá di dje.

Mésora despues di 10-10-10 polítika na Den Haag lo a aserká Aruba pa meskos ku Kòrsou i Sint Maarten kai bou di supervishon finansiero permanente, Eman ta konta. E ta bisa ku semper e tabata kontra di esaki, pa kuminsá pasobra e otro paisnan, kontrali na Aruba, tabata haña sanashon di nan debenan si nan tuma supervishon finansiero. E argumentu ku Hulanda semper lo mester yuda si Aruba hañ’é den mal tempu finansieramente sin supervishon, tampoko Eman no por a bai di akuerdo kuné.

Ademas e dos paisnan no ta asina liá ekonómikamente – kontrali na paisnan den Union Oropeo ku pa e motibu ei tin palabrashon ku otro tokante presupuestonan – ku un envolvimentu asina lo ta hustifiká, segun e promé minister. E konflikto entre e dos paisnan na final a pone ku Eman a drenta un welga di hamber di seis dia aña pasá. E promé minister ta bisa ku Aruba i Hulanda finalmente a skohe pa Caft komo kompromiso temporario.

Hustisia
Loke sí Aruba por a probechá di dje despues di 10-10-10 ta e akuerdonan di koperashon entre e paisnan karibense di Reino den área di hustisia. Espesialmente Landsrecherche, detenshon i rastreo a trese mas posibilidat pa Aruba ku a yuda e paisnan nobo Kòrsou i Sint Maarten boluntariamente pa lanta i mehora nan institushonnan.

Despues di 10-10-10 Aruba a duna asistensha na e paisnan nobo ku ekpertisa, espesialmente den e área di Hustisia. Minister Dowers for di 2009 tabata minister di Hustisia di Aruba i asina tabata pará mei mei den e proseso. E Deliberashon Hudisial entre entre e tres paisnan segun e ta e forma di koperashon di mas struktural i konsistente den Reino, kaminda e no ta un asuntu di Reino mes. Dowers ta indiká ku ounke e koperashon for di Aruba pa mas parti ta boluntario, tòg e paisnan ta fòrsá di koperá pasobra individualmente nan no tin sufisiente kapasidat den sierto área.

Detenshon
Segun e mandatario ta kumbiní pa sostené otro, den área di detenshon, kaminda si ta nesesario ta interkambiá prezunan entre e paisnan. Tambe por ehèmpel e kuerponan di polis ta train huntu intensivamente. E prizònnan den e parti karibense di reino ainda ta faya – meskos ku wardakosta i den área di rastreo -, pero kaminda un pais tin un aspekto bon reglá, por ehèmpel aktividat diario di detenido, e otro paisnan por siña di esaki i tuma e práktika aki ofer.

Outor Arien Rasmijn