Nelson Oduber: ‘No tin sufisiente apresio pa esnan ku a forma Pais Aruba berdaderamente’

Aruba ta selebrá 40 aña di statùs aparte (6). Dulce Koopman a entrevistá diferente persona importante, tokante esaki.

Selebrashon di 40 aña Statùs Aparte i 50 aña di Himno i Bandera di Aruba, ta motibu di hopi orguyo pa hopi arubano. Sin embargo, pa e eks-minister presidente Nelson Oduber (MEP) e momentunan akí tambe ta lanta sentimentunan miksto. Banda di rekuerdonan bunita, tambe tin doló i desepshon.

Oduber tabata un di e figuranan di mas importante den e proseso ku a trese e statùs aparte. E tabata e man drechi di Betico Croes, e tata spiritual di e outonomia di Aruba. Segun Oduber, te awe ainda tin poko rekonosimentu pa esunnan ku a traha duru di dia i anochi pa Aruba por a bira un pais den Reino Hulandes.

Un karera polítiko largu
Nelson Oduber ta konta komo un di e minister presidentenan ku a sirbi mas largu den historia di Aruba. E a okupá e posishon na dos periodo: 1989 te 1994 i despues atrobe di 2001 te 2009.

En total e a sirbi mas o ménos 13 aña komo minister presidente, semper pa partido Movimiento Electoral di Pueblo (MEP). Esaki ta hasi e un di e lidernan ku a guia Aruba mas largu bou di un mesun partido.

Segun Oduber, un di su logro mas grandi tabata ku MEP a logra keda un partido fuerte, apesar di momentonan difísil den historia di Aruba.

Fayesimentu di Betico Croes
Ora Betico Croes a fayesé, hopi hende a pensa ku MEP lo a desaparesé. Inkluso e korant Amigoe a skirb: ‘Betico Dood, MEP Dood’. Oduber ta kòrda ku Croes a pasa un aña den koma promé ku el a muri. Durante esei, Oduber no por a bira lider ofisial mesora pasobra Croes ainda tabatin su asiento segun ley. Finalmente, na 8 di mart 1988, durante un kongreso di partido, a elegí Nelson Oduber komo lider di MEP.

Masha hende tabata duda ku e partido lo por a sobrebibí sin Betico Croes. Sin embargo, na elekshon di 1989, e promé elekshon ku Oduber a guia komo lider, e partido a logra un resultado grandi. Solamente 24 voto a falta pa alkansá 11 asiento.
Oduber ta bisa ku ounke a surgi komparashon entre Betico Croes i su persona, nunka el a intentá di kopia Betico Croes. Segun e, kada polítiko tin su propio estilo i manera di liderá.

Di Santa Cruz te liderazgo
Nelson Oduber a nase i a krese  na Santa Cruz, den un famia grandi ku 13 ruman. Su tata a traha na refineria Lago, ku tabata un di e empresanan di mas grandi di Aruba. Oduber ta konsiderá e echo ku el a logra mantené e liderazgo di MEP durante 25 aña i ku partido a keda fuerte un logro personal. MEP ta risibí hopi sosten di e pueblo di Santa Cruz.

Durante elekshonnan e mes a logra un rekòr personal. Den e distrito kaminda el a nase i a krese, Kadushi Largo, el a haña kasi 400 voto, ku ta aproksimadamente tres kuart di tur voto den e distrito ei.

Victoria históriko
Un di e momentunan di mas importante den e karera polítiko di Oduber tabata na 2001, ora ku MEP a gana 12 asiento den Parlamento. Esaki tabata un rekòr den polítika arubano, pasobra normalmente gobièrnunan tabata forma pa medio di koalishonnan entre diferente partido.

E biaha ei MEP a logra goberná su so. Segun Oduber, esaki tabata importante pasobra e tabata kere ku partidonan grandi no mester ta dependiente di partidonan chikitu ku por tin hopi poder den un koalishon.

E elekshon adelantá di 1985
Un periodo difísil tabata e elekshon adelantá di 22 di november 1985. Betico Croes tabata deseá pa e promé gobiernu despues di entrada di Statùs Aparte na 1 di yanüari 1986 lo ta un gobièrnu elegí direktamente pa pueblo. P’esei el a pidi Oduber pa organisá elekshon adelantá.

Pero e situashon ekonómiko tabata kompliká. 31 di yanüari 1985, refineria Lago a sera su porta. Miles di hende a pèrdè nan trabou i gobièrnu a pèrdè un fuente importante di entrada.
Gobiérnu a hañ’é ta tuma diferente medida:

  • introdusí impuesto di solidaridat di 8.2%
  • baha salario di ámtenar
  • kita diferente supsidio

Durante e kampaña elektoral, oposishon a priminti ku nan lo kita e impuesto, i duna gasolin grátis na piskadónan. Tin indikashon ku e pueblo arubano a tene kuenta ku e promesanan ei. E resultado tabata ku MEP a pèrdè 5 asiento. Apesar ku MEP a keda e partido di mas grandi ku 8 asiento, oposishon a forma un gobièrnu sin MEP.
Na 1989 MEP a regresá na poder ku Oduber komo minister-presidente.

Preparashon difísil pa statùs aparte
Segun Oduber, e preparashon pa statùs aparte tabata un trabou gigantesko. Durante 18 luna, el a traha di dia i anochi pa prepará e struktura di e pais nobo.
Entre e desafionan tabatin:

  • problema ku kuerpo polisial
  • redukshon di entrada pa ámtenar
  • e futuro di fondo di penshun
  • negosiashonnan ku Hulanda i Antianan Hulandes

Aruba a kontratá e ofisina hulandes Berenschot pa studia kon mester a struktura e gobièrnu: kuantu ministerio, departamento i personal tabata nesesario. Oduber ta bisa ku durante e proseso akí prinsipalmente su famia, pero tambe polítikonan na Kòrsou i na otro islanan a duna hopi sosten.

Falta di rekonosimentu
Un di e kosnan ku ainda ta hasi Oduber dolor ta, ku no a invit’é na e seremonia ofisial ora e statùs aparte a drenta na vigor na 1986. Oduber: “E gobièrnu a organisá e selebrashon i a invitá solamente Betico Croes. Pero Croes tabata den koma i no por a asistí.’’ Pa Oduber, esaki tabata un momento doloroso, pasobra el a hinka hopi trabou den e preparashonnan.

Kòrsou sí a invitá Oduber pa e seremonia na Kòrsou pa 10-10-‘10, ora Kòrsou a haña su propio statùs. E ta bisa ku e momento, ora e bandera di Antianan Hulandes a baha, i e bandera di Kòrsou a subi, tabata hopi emoshonal.

Desepshon
Te awe Oduber ta desepshoná pa e echo ku, segun e, no tin sufisiente apresio pa e hendenan ku a traha duru pa forma Pais Aruba. P’esei e mes ta bisa ku hopi biaha e no ta partisipá na aktividatnan ofisial di gobièrnu ora su partido no ta na poder. Segun Oduber, e rekuerdo di e trabou duru ku Betico Croes, su persona i otronan a hasi ta keda semper den su memoria.

Na 2009, Nelson Oduber a retirá for di polítika aktivo. Un di e motibunan tabata su proposishon pa kambia e sistema di impuesto. E tabata ke baha impuesto direkto, i introdusí un sistema di impuesto índirekto (manera btw). Su plan tabata pa un impuesto di 3%.

Pero hopi hende no a bai di akuerdo ku e plan akí, i MEP a bai den oposishon. Segun Oduber, irónikamente, awe e belasting indirekto ta mas haltu ku loke el a proponé den su tempu.

Konklushon
Nelson Oduber ta mira bèk riba su karera polítiko ku hopi orguyo, pero tambe ku sintimentunan miksto.  El a hunga un papel importante den historia di Aruba i den realisashon di e statùs aparte.

Sin embargo, segun Oduber, no ta semper historia a duna e rekonosimentu meresí na esunnan ku a traha duru pa e meta akí. Pa Oduber, ta importante ku generashonnan futuro no lubidá e sakrifisio- i trabounan ku a hasi posibel, ku Aruba a bira e pais ku e ta, awe.