El a kere di tei komo huespet komun, pero durante e Female Leadership Conference na Kòrsou a proklamá Maria Liberia-Peters komo ‘Muhé Eksepshonal 2025’. “Tabata realmente un sorpresa”, e eks-premier (òf Minister-Presidente, MinPres) di Antia Hulandes ta bisa. E organisashon a honr’é pa su esfuerso henter un bida largu, ku kua el a inspirá i yuda generashonnan di hende muhé.
Ta otorgá e título di ‘Muhé Eksepshonal’ na hende muhé riba 60 aña di edat, di e área di Karibe, ku a fortalesé otro hende muhé na un manera signifikativo.
Di yùfrou pa MinPres
Liberia-Peters, nasé riba 20 di mei 1941, a kuminsá su karera na Kòrsou komo yùfrou di lushiklas i a krese bira kabes di skol. E tabata aktivo den gruponan di mayornan i a envolví su mes den asuntunan hubenil. Den e periodo ei e tabata guia e ala femenino di Partido Nashonal di Pueblo (PNP). Ora un eks-premier maskulino a remarká ku ‘hende muhé tin krítika sí, pero nunka nan tin e kurashi pa drenta polítika’, Liberia-Peters a disidí di postulá su mes komo kandidato. Den 1975 a skoh’é pa drenta Konseho Insular di Kòrsou. “Asina mi kaminata polítiko a kuminsá,” e ta konta.
E tempu ei tabatin leinan diskriminatorio na vigor ainda: na Kòrsou – te ku 1975 – hende muhé kasá no por a habri un kuenta bankario riba nan mes, ni biaha òf traha, sin pèrmit di nan esposo. Liberia-Peters a esforsá su mes aktivamente pa kombatí e desigualdat ei. El a progresá, bira un di e defensornan di mas importante pa derecho di hende muhé, i tabata konosí komo un hende ku tabata habri porta pa otro hende muhé.
Premier femenino mas largu den funshon den Reino
Na 1984 Liberia-Peters a bira premier di Antia Hulandes pa PNP. El a ehersé e funshon ei dos biaha: di 1984 pa 1986, i di 1988 pa 1994. Te dato dia di awe e ta e premier femenino ku tabata mas largu den funshon, den Reino hulandes. Liberia-Peters a desaroyá bira un di e lidernan femenino di mas influente den e region. Promé ku esei e tabata minister di Asuntunan Ekonómiko.
Su liderazgo a konosé tempunan difísil tambe, manera un wèlga di polis i empleadonan públiko, durante kua tabatin traspaso temporal di outoridat “E punto di mas abou tabata ku hustamente e hendenan ku mester a sòru pa òrdu, a pone trabou abou. E ora ei bo mester keda riba pia i simplemente asumí bo responsabilidat,” e ta bisa.
Konektá muhé mundialmente
Banda di su trabou riba e islanan, Liberia-Peters tabatin un ròl internashonal tambe. E tabata envolví den lantamentu di e Council of Women World Leaders, un ret mundial di hende muhé kabes di estado i lider di gobièrnu, ku ta esforsá su mes pa mas liderazgo femenino. Na 2023 el a risibí un doktorado honoris causa di e Universidat di Kòrsou, komo rekonosementu pa su aporte eksepshonal na polítika i komunidat.
Siña i kompartí pa bida largu
Ku su 84 aña di edat, Liberia-Peters ta sigui aktivo. E ta duna charla den un sentro di bario na Santa Maria, Kòrsou, tokante polítika i gobernashon. E ke pa hende komprondé kon e Reino i e Areglo di Estado ta funshoná. “Hopi hende ta vota a base di sintimentu òf lealtat, pero poko ta esunnan ku realmente sa kon e sistema ta hinka den otro.”
Tambe e ta enfatisá kon importante ta pa siña di otro islanan karibense. “Hopi biaha nos ta wak Europa, pero ta den e region di Karibe nos ta biba. Riba islanan manera Trinidad, i Barbados, ta stimulá hobennan pa haña nan mes kaminda. Nos tambe por progresá den esei.”
Un mensahe pa hende muhé hoben
Kiko ta impuls’é ainda? “Mi ta kontentu ku mi tei ainda. Mi yunan a sali for di kas, mi tin mi ñetunan, i mi ke sigui kompartí mi konosementu.” Su mensahe pa hende muhé hoben ta kla: “E uniko limitashon, ta bo mes kuadro di pensamentu. No laga historia tené bo atras. Bai p’é.”