Portrèt: Roelie van Beek

WILLEMSTAD – Añanan largu Remko Bicentini ta lucha ku e pregunta di unda e nòmber di su famia a sali. Su tata defuntu Moises Bisantini ta di Kòrsou. Pero di su tawela Remko, ku a nase na Hulanda, no sa nada. Na Kòrsou e ta deskubrí bèrdat.

Remko Bisantini su bisawela Poulina ta nase na Kòrsou komo esklabo. Meskos ku su wela, mama i seis rumannan Poulina ta propiedat di Jan Schotborgh, shon di plantashi San Juan den e parti pabou di Kòrsou.

Na 1862, djis promé ku abolishon di sklabitut, Matthias Schotborgh, yu di e doño, ta duna e famia e nòmber Bicentini. E nòmber ta derivá di Bicenta, e promé nòmber di e wela.

Sertifikado di nasementu
Remko Bicentini no tin idea di esaki ora fin di yüni e ta na Kòrsou komo coach di bònt di futbòl di Kòrsou i pa su Fundashon Bicentini. Te ora ku un dia promé ku su despedida e tende ku pa e kontesta riba su preguntanan e mester bai landhuis San Juan. Reginald Schotborgh, ko-doño di San Juan ta ward’é ei. E ta duna Bicentini e sertifikado di nasementu di su tawela.

Schotborgh ta splika ku Poulina Bicentini tin diesdos aña ora abolí sklabitut na 1863. Ocho aña despues e ta haña e promé di kuater yu. Su di tres yu, Pedro Paulo Bicentini ta nase na 1881. E ta tata di Moises Bicentini, e promé antiano hungadó di futbol profeshonal ku a bai Hulanda. Remko Bicentini ta babuká. “Ke men Pedro ta mi tawela”, e ta bisa kònfüs.

‘Si shon bende Fanny, mester bende mi tambe’

Riba e sertifikado di nasementu tin pará ku Poulina Bicentini su profeshon ta kòki. “Ya ku e yunan a haña su nòmber, e mester tabata un mama soltera”, Schotborgh, ku a klasifiká e historia di San Juan, ta bisa.

Enamorá di un esklabo di kas
El a deskubrí hopi sorpresa. “Den tempu di sklabitut e hóben Matthias Schotborgh tabata enamorá di e ruman muhé mayó di e bisawela di Remko. Su nòmber tabata Fanny i e tabata traha komo esklabo na e landhuis. E tata di Matthias tabata sa si ku su yu hòmber tabatin su wowo riba e esklabo di kas. Un dia el a laga un karta riba mesa pa Matthias mira, i den e karta tabatin e nòmbernan di tres esklabo ku lo a bende. Un di nan tabata Fanny. Ora Matthias a mira esaki el a nenga di kome. El a bisa su tata: “Si bo bende Fanny bo mester bende mi tambe.”

Henter su bida Matthias a keda stima Fanny Bicentini, Schotborgh ta bisa. “Despues ku el a heredá San Juan, nan tabata biba huntu den e landhuis. Despues ku el a muri Fanny a keda biba den e landhuis. Despues di abolishon di sklabitut e otro Bicentininan a keda biba hopi aña riba e plantashi, komo hürdó di tereno.