Portrèt: Sam Jones

Unda eksaktamente e museo di sklabitut mester bin para? I for di kua perspektiva mester konta e relatonan? Tokante di esaki tin kombersashon ta tuma lugá na e islanan, i na Sürnam i Hulanda. Na 2028 e museo mester tei.

E sala chikí di e sentro di debate De Balie na Amsterdam ta kasi yen di hende ku a bini pa tende e relatonan di e prekursornan, esta Peggy Brandon i John Leerdam. Tur dos a bai e islanan i Sürnam pa investigá kon hende ei ta pensa tokante e realisashon di un museo asina na Amsterdam.


Video: Sam Jones

‘Hende grandi mester kompartí konosementu ku hóben’
Na Hulanda tambe nan ta investigá serka hulandes surinameño i karibense den e diferente siudatnan kiko ta e pensamentunan. “E museo di sklabitut mester bini den sentro di Amsterdam na un lugá ku ta bon aksesibel tambe pa turista”, un hende den públiko ta bisa. “Espesialmente e perspektiva pretu mester ta visibel”, un otro ta haña.

E konosementu ku aktualmente ta den instituto i universidat, mester ta visibel i mester por tend’é den e museo di sklabitut, por ehèmpel e aktris i eskritor di obra teatral Paulette Smit ta haña. “E konosementu mester yega serka un grupo mas grandi ku esun di awor. E museo mester ta un sitio tambe kaminda grandinan di edat por pasa e konosementu ku nan tin tokante e pasado di sklabitut pa hóben.”

‘Konta e historia berdadero’
Hende na e islanan i na Sürnam ta pasa un mensahe importante, Brandon i Leerdam ta konta: e ‘relato berdadero’ tokante nan famia, nan isla, nan pais mester konta aworó den e museo.

Na Sint Eustatius un relato a ‘sorpresá’ Leerdam, tokante di e mangasinanan bashí, ku semper hende ta evitá di pasa serka banda di nan. “Lugá: E mangasinanan ei tabata edifisio kaminda tabata pone esklabo pa kue forsa.”

Esakinan ta e relatonan ku segun e prekursornan mester inkluí sigur den e museo di sklabitut. Leerdam ta bira emoshonal atrobe ora e kont’é. “Mi no tabata konosé e relato aki … Ta kiko a sosodé aki?”

Museo di sklabitut no por para na un ‘sitio kontaminá’
Pa prosesamentu i reflekshon tambe lo mester tin espasio den e museo aki, e prekursornan ta konta. “Si den e museo di sklabitut bo keda emoshoná di e relatonan òf si bo mester yora, òf si bo tin nesesidat di un kombersashon, esaki mester ta posibel.”

Pa e motibu ei e sitio kaminda e museo di sklabitut ta bin keda ta masha importante Mester tin espasio, mata, awa, un kaminda pa pensa. “No por ta un sitio kontaminá”, Joyce Overdijk-Francis, tambe un di e bishitantenan e anochi ei, ta haña. E ta èks presidente di e Nationaal Instituut Nederlands Slavernijverleden en Erfenis (NiNsee).

“Kada edifisio na Amsterdam ta kontaminá. Scheepvaartmuseum ta kontaminá. Rijksmuseum ta kontaminá. Tur ta konstruí ku sèn di sklabitut.”

Segun Overdijk-Francis e museo mester bini na un sitio kantu di awa. “Por ehèmpel na Java-eiland. Kaminda barku ta drenta i kaminda ta konta relato for di e emoshon i e sintimentunan di e desendientenan mes.”

Konta relato, pero for di kua perspektiva?
Mester ta relato for di un perspektiva pretu. Pasobra e perspektiva blanku, kolonial ta konosí kaba, e públiko ta haña.

Paulete Smit ta agregá: “Mi no por bisa ku mi ta pretu òf blanku, òf kòra, maron òf hel. Nos ta tur koló mesklá”. Smit ta yama su mes un hende muhé karibense-hudiu.

Te asina leu ku e sa su antepasadonan no tabata doño di katibu. “Pero asta si nan tabata doño di katibu, nos mester tin un sintimentu serka esaki. Bo no ta solamente un produkto di pasado. Mester por konta tur e relatonan ei den e museo di sklabitut: nos mester skucha tur dos banda di e relatonan.”

Un sitio importante pa Tula
Pa Joyce Overdijk Francis un kos ta sigur. E héroe di resistensia Tula mester haña un lugá digno. “A kria nos ku e idea ku Tula tabata un terorista. No tabata permití pa papia di esaki. No por a mir’é komo un héroe. Ora bo drenta e museo di sklabitut berdaderamente e mester ta pará te dilanti.”