Staley Brown (84), famoso komo un di e tres lidernan di e revolushon di 30 di mei 1969, a fayesé. Kòrsou ta tuma despedida di e revolushonario i drechadó di mundu aki ku tabatin hopi humor.

Dos dia anterior ainda Brown a papia na entiero d èks-sindikalista Hubert ‘Bèbè’ Rojer (88). El a hasi esaki den un trahe karakterístiko blanku, ku barba blanku largu i skèrpi manera semper.

Por yama Brown e último revolushonario na e isla. Na añanan sesenta el a lanta e korant revolushonario Vitó. Pa motibu di e kontenido di e korant ei a ser’é diferente bia. Huntu ku Wilson ‘Papa’ Godett i Amador Nita e tabata un di esnan tras di e kousa di e revolushon di obrero ‘trinta di mei’ na 1969 ku a kousa un buelta sosial grandi den komunidat di Kòrsou.

Ku e mésun Nita i Godett – ku a fayesé kaba – algun luna despues el a lanta e partido Frente Obrero Liberashon 30 di mei, i den e elekshonnan di sèptèmber 1969 a elegié den parlamento. Pa bai ei, mester a sak’é for di prizòn sí; un konsekuensha di su papel den e revolushon. Mas despues e por a relatá esaki ku hopi smak.

E miembronan di Staten ku a kaba di nombra Nita, Brown i Godett na 1969 (robes pa drechi). Di dos di man robes ta gobernador Colá Debrot.



Drechadó di mundu ku humor: ‘bo sa kon?’

Brown tabata drecha mundu ku humor. Un di e último bianan ku mi a papia kuné, tabata na entiero di èks polis ‘Feo’ Sulvaran. Despues Brown a konta mi ku un sonrisa grandi kon í kuantu bia Sulvaran a arest’é. Su relatonan tabata yen di e dicho remarkabel ‘bo sa kon?’.

Tambe henter su bida e tabata okupá ku pensa ofer i aktua kontra komunidat. Diessinku aña pasá esaki a kondusí na un seri di kolumna den Antilliaans Dagblad, kaminda mi tabata redaktá e vershonnan krudo. E kolumnanan tabata indiká kon e tabata pensa tokante komunidat i den ku direkshon segun e Kòrsou mester a bai.
Ku esaki Brown no tabata spar niun hende. Asina riba 30 di yanüari 2006 el a skibi:

“Awe mi ta buska un sinkronisashon di mi sintimentunan rashonal i emoshonal. Awe, bintikuater dia despues di fayesimentu di mi mama di 87 aña. Awe, kuater dia despues ku e pueblo aki, kumprá pa kapital grandi i manipulá via prensa liber, 37 aña despues di trinta di mei 1969, denter di e modelo di asosiashon, atrobe a pone e poder polítiko den man di e élite derechista blanku i nan bombanan pretu Navarro, Cooper i De Lannooy.
Ta ken bon mirá ta paga e kampañanan karu i good press aki di Navarro, Emily, Godett, George, Berkemeyer i kuantu nan tin di determiná pa motibu di esaki?”

Brown bistí na dashiki blanku na entiero di Bebe Rojer riba 14 di novèmber (potrèt: Extra) (foto: Extra)

Kòrsou komo provinsia di Hulanda
Hopi tempu despues di e eksperimento radikal sosialista ku FOL, e mes a skohe pa un kaminda kompletamente diferente: e partido C’93, ku tabatin komo punto di mas importante pa hasi Kòrsou un provinsia di Hulanda. E eskoho a trese tiki voto, pero Brown no a pèrdè kurashi. El a keda lesa, pensa i papia di un futuro mihó pa su Kòrsou stimá.

Despues di e notisia di su morto medionan sosial a yena ku memoria di e revolushonario kolorido aki, ku tabatin kasi 50 aña kasá ku Anne-marie Braafheid. Na 1968 e tabata e promé hende muhé koló skur ku nan a elegí komo ‘runner up’ na e sertámen di Miss Universe.

I na mes momentu a zona un suspiro: durante su bida Brown a haña sufisiente rekonosementu pa su aktonan? Hopi polítiko tabata mir’é manera un persona fastidioso. Pero no mester a honr’é mas promé, tin hende ta puntra nan mes.

Brown mes sin duda lo mester a hari: bo sa kon?